JAIPUR es una ciutat gran, d' uns 2 millons d' habitants, amb un atractiu limitat a un fort, un cinema i un Mc Donalds, com que no varem visitar el fort(Nahargarh) per dins i varem veure el cinema desde fora, ens varem veure obligats a entrar al Mc Donalds i menjar.
Tot i que aqui no mengen vedella, per questions religioses ni porc perque hi ha una gran majoria de religio musulmana, el Mc chicken, per sort pel nostre paladar, es igual a tot arreu.
En una excurssio matinera(7 del mati)
JODHPUR : aquests dies ens em passejat per jodhpur, una ciutat blava ja que es banyada de parets i sostres de color blau, aquesta tradicio la va adoptar la ciutat del vell costum d' indicar les cases dels brahmans (bruixots, druides i curanders) amb un to blavos, els ciutadans tambe diuen que el color blau repel.leix els mosquits( cosa que la Milo dubta), jodhpur es controlada desde les altures per un fort anomenat Meherangarh
JAISALMER
situat a l' oest de la india, prop de la frontera amb Pakistan, de 54000 habitants, es una ciutat molt tranquila, com no, amb un fort, pero aquest es tranquil i transitable, en diuen la ciutat daurada ja que totes les cases estan construides d' una pedra calcària d' un color daurat.
vam veure que estaven construint una casa, i els obrers eren dones. Com que en aquest pais la maquinaria es escassa, han de pujar el ciment a pols, amb cistells .
durant aquests dies hem siguts convidats, de casualitat a un casament, i hem pogut veure l' alegria que suposa un esdeveniment com aquest per al poble familiars i sobretot......pels nuvis.
La gent fa vida al carrer a Jaisalmer.
Envolta Jaisalmer un desert arid que no ens hem estat de visitar. Khuri, un poblet a 45 km de Jaisalmer on el dia dia es similar a la vida portada pels habitants del desert, es pot gaudir de la tranquilitat, de la posta i sortida del sol, a mes a mes de la hospitalitat proporcionada pels seus habitants i la comoditat de les cabanes que serveixen com habitacions.
Cabanes per dormir, sopars al pati i camells com a mitja de transport per a visitar el desert formen part del poblet de Khuri.
es facil trobar-se perdut al desert
Khuri un poblet que si aqui no em trobat la il.luminacio..........la il.luminacio ens ha trobat a nosaltres, la Milo com sempre capritxosa ha volgut endur-se'n la il.luminacio.
En Jheisson coloca una bombeta al mig del desert.
El trajecte de tornada ha sigut al mes pur estil indi, 45 km al sostre d' un autobus. (tranquiles mamas que estem be!!!).
Pregunta de la setmana qui endevini el nom d' aquest ocell, tindra un regalet (com sempre el concurs es per sorteig)
10 comentarios:
hola parejita!!!estic molt contenta per que us veig molt bé!!!les fotos que envieu són maquisimes!!!i els reportatges tambè!!!!Gràcies per el teu mensa,Milo,que si no no me entero de los comentarios!!!!per això no he escrit fins avui!!!Amb la Nuria seguim anant a classes de català,deuniidoo!!!Jaisson et queda molt bé la perilla!!!Ahh,investigaré el nom del pajaracu!!!
Petooooonsssss!!!!!!!!!
Hola Guapissims!!!!!!!!!! Quina enveja més sana que em feu venir.Només veure aquestes fotos ja puc sentir la pau i tranquilitat que respireu,cosa que actualment aquí trobo molt a faltar.
Ei Milo no agafis tantes coses que ja portaves la motxilla prou plena.
Jheisson què, s'està bé aquí el dessert pensant i estan tan relexat, només et falta tenir el llibre, eh!
Vinga guaxis, un petonas!!!!!!!!!!!
Eiiii!!!!!
Tot això és magnífic!!! Quines fotos!!! M'esteu reafirmant el meu somni d'anar a la Índia. Espero poder-hi anar algun dia...
Un petó molt fort i aneu escribint, eh? que és la manera de sentir-vos aprop! Perquè vosaltres segur que no ens trobeu a faltar però nosaltres si en el nostre dia a dia...
Per cert, records de la mama Fina, el papa Miquel i la iaia Tere... l'altre dia els vaig ensenyar el vostre blog i les fotos i els va agradar moltíssim!!!
Una abraçada molt forta!
Hola parelleta, contents de saber que tot marxa bé , disfruteu molt i cuideuvos encara mes
hola nens!!
Quines fotos més xules! quina enveja que feu. A més esteu ben morenets! o potser és que us dutxeu poc!jajaj va... que ens coneixem! (estalvieu aigua que va escassa!jaja).
M'atreveixo a llençar una primera resposta sobre el nom de pajaru. Ocell de cua blava.
Crec que el proper concurs podria ser una enquesta. Jheisson amb perilla, si. Jheisson amb perilla, no. Vota a Filaindia!
Vinga, cuideu-vos molt encara que sigui menjant del McDonalds.
Petons i abraçades!
Eva
Hola!Que chulada de fotos, vemos que estais super bien,Milo, Alicia te echa muchismo de menos, al igual que todas las niñas...cuidaros y BESOS de parte de toda la family Arribas...suerte de este blog para seguir vuestros pasos...el nombre del pajaro???????????????????????????????
Ep parella! Com va? Ja veiem que us foteu un fart de disfrutar! I de veure bitxos! Com molt altra gent no podem fer res mes que sentir una mica d’enveja! En aquesta preciosa fotografia hi tenim un meravellós individu de l’espècie Halcyon smymensis, com que per aquí les nostres terres catalanes no n’hi tenim, el nom comú més o menys traduït de l’anglès correspondria a martinet pescador de barba blanca (White-throated Kingfisher). Es de la familia Dacelonidae que es troba dins l’ordre dels Coraciiformes. Els parents més pròxims que podem trobar a Catalunya són el Blauet, el Gaig blau o l’Abellerol. Molt bonic! Molts records i petons de tots dos!
Bon any nou!!!! encara que no estiguem al mateix any eh!!!!
Molts petons de tots els de casa, encara que fins ara no haguessim dit res, us anavem seguint.
Per cert esteu molts guapos els dos!!!!
I per variar us diré la gran envejaaaaaaaaaaaaa sanaaaaaaaaaaaa que em feu!!!!
Molts petons i una abraçada
hola si sabeu qui soc molta sort ja veig que ho passeu molt be si aquest comentari surt be ja escriure mes
Publicar un comentario