KOLKATA

Fa uns dies que tornem a estar a la India, finalment hem marxat del Nepal per tornar al solet i a les temperatures mes calides de la India, aquest cop el nostre viatge no ha sigut tan llarg i carregos, ja que hem fet parades a Varanasi de cami cap al nostre nou desti que ha sigut Calcuta.
Encara que no siguem nous en aquest pais i ja portem tres mesos d'experiencia rondant per aqui, no deixem de veure cosetes que ens sorprenen cada dia, pero ens ajuden a entendre mes el pais, si mes no a entendre els retards...

Vaques Sagrades enlloc de trens!!!!
(aquest cop el retard nomes va ser de 2 horetes)

KOLKATA

La ciutat de Kolkata (Calcuta) esta habitada per 13 milions de persones, coneguda com la ciutat de l'alegria, titol del llibre de Dominic Lapierre o de la pel.licula protagonitzada per Patrick Swayze, es tambe una ciutat famosa per la seva activitat cultural, essent bressol de coneguts poetes, pintors...... com ara el filosof Rabindranath Tagore, guanyador d'un premi nobel i autor de l'actual himne de la India.

En vista de totes les activitats que ens oferia Calcuta aquests dies hem visitat museus, monuments, jardins....
La nostra primera visita ha estat al Victoria Memorial, un impressionant edifici d'estil victoria construida pel Raj Britanic. De cami al monument, passejant per un gran parc, varem poder veure cavalls, ovelles pasturant, militars, paradetes de menjar, gent de picnic, i es que aquesta gent aprofita qualsevol zona una mica verda per viure i passar el dia o muntar el seu petit negociet.

En Jheisson al mig del parc Maidan amb el Victoria Memorial de Fons.

Un paradis de pau i tranquilitat en una ciutat de millons d'habitants.

A Calcuta, podem trobar catedrals i esglesies a l'igual que mesquites i temples hindus, i es que es una ciutat multicultural. Nosaltres hem visitat la catedral de Sant Paul, una de les mes emblematiques de la ciutat i que ha hagut de ser reconstruida diverses vegades degut als terratremols.

Terretremol Milo davant de la catedral de St. Paul, i la catedral continua d' empeus!

Tambe hem tret el cap per algun museu de la ciutat, el museu Nehru de joguines, que ens mostra el mon en forma de nines d'arreu, i el museu de Tagore, que ens ensenya la vida i obra d'aquest filosof, pintor i escriptor.

Representacio espanyola al museu de joguines Nehru.

Nines amb vestits tipics de la india.

A les portes del museu Tagore.

Llargues caminades per la ciutat per intentar pensar i entendre com pot ser que estigui plena de contrastos, grans i cares construccions, nous i vells edificis, gent ben vestida i gent que no te on dormir. Es respira diferents aires en la mateixa ciutat.

La contaminacio pot donar un to romantic al paissatge urba de Calcuta.

La Milo fa de model davant del pont mes transitat del mon.

Les families van al parc en diumenge, o si hi ha alguna activitat per la ciutat participen com el que mes.

Un diumenge dins de la vida de Calcuta.



Malauradamnet encara hi ha gent que tira de Rickshaws per transportar a d' altres, no acostumen a veure' s extrangers muntats en aquest mitja de transport tirat per homes, la majoria descalços i pagant lloguer del vehicle.

Mentres uns van al parc, els altres treballen hi ha que corren marathons, pero aquest no es el nostre cas, pero si els d'alguns esforçats athletes que fins i tot s' atreveixen a correr la distancia de 42'195 km descalços.

Tret de sortida de la cursa

Sprint final.

POKHARA

DE KATHMANDU A POPKHARA

Despres de passar uns quants dies a la capital del Nepal i visitar els seus entorns hem decidit fer cami cap a Pokhara.

En el trajecte amb bus cap a Pokhara ja varem poder gaudir d'unes vistes i uns paissatges molt bonics, amb un riu que recorrer tota la vall, ponts penjants, i unes carreteres aixo si, plenes de transit i camions.

L'autobus amb TV ens va entretenir durant el viatge amb videoclips de musica hindu i Nepalesa, i quins videoclips els Nepalesos!!

POKHARA

Pokhara es una ciutat situada a 884 metres d'altura, la seva proximitat a les muntanyes dels Anapurnes, fa que sigui un lloc d'interes per excursionistes i muntanyencs, aquesta ciutat esta just al costat del llac Phewa Tal, uns inmens llac d'aigues tranquiles i netes on es reflexen alguns dels pics mes alts del mon.

Vistes des de el llac dels Anapurnes i el Machhapuchhare (cua de peix)

Vistes de les muntanyes de l'himalaya des de un altre punt de Pokhara.

Vistes dels annapurnes durant la posta de sol.

Barquers al llac recollint les algues.

Des de aquesta poblacio, es poden fer numeroses excursions d'un dia, i contemplar les diferents vistes de la vall i les seves muntanyes, encara que de moment els dies no ens han acompanyat massa ja que han estat bastant enuvolats, hem pogut visitar la pagoda de la pau mundial, El poble de Sarangkot situat a 1700m d'altura i altres pobles de la vall.

Pont penjant de cami a la pagoda de la pau mundial.

Vistes durant la pujada a la pagoda.

Vistes del poble de Pokhara, i les Anapurnes al fons.

En Jheisson arribant a la pagoda i disfrutant del paissatge i de la pau que es respira en un lloc tan sagrat.

Despres de pujar a la pagoda, situade a uns 1000metres d'altura, hem decidit provar nous reptes pujant al poble de Sarangkot, situtat a 1700 metres i des d'on es poden veure unes vistes encara mes espectaculars de l'himalaya, pero de dos dies que ho hem intentat (amb les agulletes que aixo suposa) no hem tingut massa exit ja que cada dia s'ha enuvolat.

En Jheisson i la Milo en el dur i lent cami cap a Sarangkot.

Vistes des de Saragkot.

Encara que no haguem pogut disfrutar de les vistes, hem pogut veure el campionat de paraglaiding que s'ha organitzat aqui durant aquests dies, i es que a part de les seves muntanyes i de les excursions, Pokhara tambe es un paradis dels esports d'aventura.

Un concursant iniciant el seu vol des de Sarangkot.

Observant des de les altures el vol dels participants.

La zona d'aterratge estava situada al poble de Pokhara.

Falco o aguila utilitzada en el "Paraglaiding" per a guiar als que practiquen aquest esports per les millors corrents d'aire.

Una altre excursio que hem fet durant aquests dies i per recuperar-nos de les agulletes, ha estat per la vall de Pokhara seguint el riu, on hem pogut veure, pobles i poblets i molts camps d'arros.

Ja veieu que encara no hem fet cap cim, pero ens sap greu informar-vos que degut al mal temps i la falta de material adequat per a fer un trekking ( a part de les agulletes que tenim per fer una excursioneta d'un dia) haureu de contemplar les muntanyes de l'himalaya des d'aquesta prespectiva ja que de moment no tenim pensat pujar mes amunt dels 2000 metres.

BON ANY NOU DESDE DHULIKHEL

BON ANY 2008

Primer de tot ens agradaria felicitar-vos l'any nou en el que hem entrat des de el barri de Tahamel i ara que s'han acabat les festes i tots torneu a la normalitat ens agradaria comptar altre cop amb la vostra companyia i els vostres comentaris en aquest blog que amb tant d'amor escrivim per tots vosaltres i que ultimament teniu una mica descuidat, esperem que sigui perque heu disfrutat molt d'aquestes festes i no heu tingut temps per l'internet!!

Entrada al barri de Thamel un barri turistic i tranquil

Com podeu veure aqui tambe hem trobat el caganer!!

Aquest cap d'any per nosaltres ha sigut diferent, lluny de casa, en un pais en que segons el seu calendari estan al 2063 i fins l'abril no celebren el nou any...en fi, varem decidir anar a comprar raim i celebrar-ho pel nostre compte buscant un bon restaurant i envoltant-nos de turistes per aixi poder rebre el 2008 com si estiguessim a casa.

En Jheisson a l'habitacio preperant el raim.

La nostra sorpresa pero va ser quanvam sortir del restaurant i varem veure els carrers inundats de gent, slatant, menjant, bebent, cridant d'euforia...i no eren guiris!!

Paradetes de menjar que estaven per tots els carrers.

Tots els Nepalesos varen sortir al carrer per celebrar l'entrada del nou any, s'havia muntat un gran escenari i un Dj punxava musica per tots els gustos, i es veu que aqui en aquest pais, com que hi ha diferents cultures celebren tres cops l'any nou(l'occidental, el nepali i el newari)!!!

La Milo passejant pels carrers de Thamel plens de gent.

En Jheisson esperant sentir les campanades per poder-se menjar el raim.

Enmig de la gresca i l'hambient, quan ens varem donar compte els Nepalesos ja estaven celebrant l'any nou!! Es clar, en aquest pais no es fan campanades ni compte enrere, aixi que ens varem haver d'imaginar les campanades i menjar-nos el raim mirant els segons del rellotge de ma!!

La gent celebrant al so de la musica l'entrada del nou any!!

En Jheisson i la Milo en la primera foto de l'any.

DHULIKHEL

Despres d'aquest inici d'any tan mogut, hem anat a passar uns dies a Dhulikhel, un poble de muntanya que esta a uns 35Km de Kathmandu i a uns 1550 metres d'altitud. En aquest poble ja es poden veure vistes de l'Himalaya i hem pogut fer alguna excursioneta contemplant uns paissatges espectaculars alhora que diversos.
Per mostrar-vos aquestes fotos no tenim paraules, preferim que ho mireu vosaltres mateixos i opineu.

La Milo contemplant les vistes i respirant l'aire pur de la muntanya.

En Jheisson emocionat, ja esta a punt per pujar els cims mes alts.

Com podeu veure la diversitat de paissatge i de colors deixen sense paraules, i per aixo hem estat aqui uns quants dies per gaudir d'aquest espectacle natural, i disfrutar d'aquest indret.

Petites muntanyes i valls i al fons les majestuoses muntanyes de l'Himalaya.




Un dels pics de mes de 7000m de l'Himalaya.

En un pais tan muntanyos aprofiten tots els racons per conrear.




A la vall estan adobant els camps per a poder conrear.

El que estem veient es que en aquest pais les dones son les fan les feines mes dures, treballen al camp, cuiden dels fills i porten pesades carregues amunt i avall.

Dones treballant la terra de conreu.

Dones carregades amb els cistells, per treballar al camp.

En Jheisson contemplat L'Himalaya i somiant amb l'Everest de dia i de nit.

La Milo contemplant per ultim cop les vistes d'aquest poblet tan bonic.